Jour de fête (1949)
Dirigida per Jacques Tati, França, 81 min.
Jour de fête és un clàssic de la comèdia francesa, pioner per la seva exploració de l'humor mitjançant l'ús de la música, el soroll de fons i les veus interiors del personatge. Un carter despistat es distreu parlant amb els veïns i tafanejant pel mercat. Haurà d'afanyar-se per poder fer totes les entregues damunt la seva bicicleta.
Sessió #146 - L'ARCANO INCANTATORE
L'Arcano Incantatore (1996)
Dirigida per Pupi AVATI, Itàlia, 96 min.
L'Arcano Incantatore és un film de terror que fuig de les tendències del gènere d'aquesta època i de les produccions italianes. Constitueix una aproximació fascinant al folklore medieval tardà i un exercici estimulant sobre l'horror, entès com un sentiment atàvic i indissociable de l'ànima humana.
Un estudiant de seminari és condemnat per seduir a una jove. Després d’escapar es refugia a casa d’un sacerdot expulsat de l’ordre per experimentar amb màgia negra.
Sessió #145 - BENNY'S VIDEO
Benny's Video (1992)
Dirigida per Michael Haneke, 1992, Àustria, 105 min.
Benny és el fill adolescent d’una família rica que no li fa massa cas. Benny troba un substitut emocional en el món del vídeo i, poc a poc, els seus valors i el seu sentit de la realitat van canviant fins a un punt extremament pertorbador.
Benny's Video és un clar precedent de Funny Games (1997), un altre títol pertorbador del mateix Haneke, expert en construir autèntic terror d’una realitat aparentment tranquil·la i ordenada.
Sessió #144 - LA HAINE (Sessió Especial als Pins)
Aquest dissabte 14 farem una Sessió Especial al Casal Popular Els Pins i projectarem:
Dirigida per Mathieu Kassovitz, 1995, França, 95 min.
Després d'una nit de disturbis a Chanteloup-les-Vignes, un barri perifèric de París, tres adolescents (un jueu skinhead, un àrab immigrant i un boxejador amateur negre) són testimonis d'un altercat en què un amic seu és ferit per la policia. El deambular per la ciutat, la violència entre bandes i els conflictes amb la policia són les constants en les següents 24 hores dels joves, imatge de les realitats de la joventut en la perifèria proletària.
L'obra va ser ovacionada per la crítica, premiada al Festival de Cannes 1995 a millor director, i s'endugué tres Premis Cèsar a millor pel·lícula, productor i muntatge.
Després d'una nit de disturbis a Chanteloup-les-Vignes, un barri perifèric de París, tres adolescents (un jueu skinhead, un àrab immigrant i un boxejador amateur negre) són testimonis d'un altercat en què un amic seu és ferit per la policia. El deambular per la ciutat, la violència entre bandes i els conflictes amb la policia són les constants en les següents 24 hores dels joves, imatge de les realitats de la joventut en la perifèria proletària.
L'obra va ser ovacionada per la crítica, premiada al Festival de Cannes 1995 a millor director, i s'endugué tres Premis Cèsar a millor pel·lícula, productor i muntatge.
Sessió #143 - PERSÈPOLIS (Especial Dia de la Dona)
Aquest diumenge 8 de març, conjuntament amb la CUP Matadepera, farem un Cinefòrum Feminista, sessió especial pel Dia de la Dona:
Persèpolis (2007)
De Marjane SATRAPI, França, 95 min.
El film ens explica la vida de Marjane i l'evolució de l'Iran vista pels ulls d'una nena, un testimoni de la quotidianitat del període que va viure el país durant la Revolució Iraniana fins els nostres dies. però amb un enfocament diferent dels relats històrics habituals, ja que en aquesta obra els esdeveniments es veuen des de l'interior d'una nena i dona iraniana i es viuen més que s'expliquen.
L'obra va ser ovacionada per la crítica, nominada i premiada a nombrosos festivals, entre els quals destaca el Premi del Jurat en el Festival de Cannes 2007.
El film posa sobre la taula temes com la islamofòbia, la qüestió del vel islàmic, la identitat i els drets humans; que podrem comentar plegades després de la projecció.
Persèpolis (2007)
De Marjane SATRAPI, França, 95 min.
El film ens explica la vida de Marjane i l'evolució de l'Iran vista pels ulls d'una nena, un testimoni de la quotidianitat del període que va viure el país durant la Revolució Iraniana fins els nostres dies. però amb un enfocament diferent dels relats històrics habituals, ja que en aquesta obra els esdeveniments es veuen des de l'interior d'una nena i dona iraniana i es viuen més que s'expliquen.
L'obra va ser ovacionada per la crítica, nominada i premiada a nombrosos festivals, entre els quals destaca el Premi del Jurat en el Festival de Cannes 2007.
El film posa sobre la taula temes com la islamofòbia, la qüestió del vel islàmic, la identitat i els drets humans; que podrem comentar plegades després de la projecció.
Sessió #142 - SUNA NO ONNA
Dirigida per Hiroshi Teshigahara, 1964, Japó, 127 min.
Basada en la novel·la homònima de Kõbõ Abe, guionista del film, fou premiada al festival de Cannes de 1964. El surrealisme i, de vegades, la naturalesa absurda de Suna no onna ha estat comparada amb l'existencialisme d'obres de Sartre (Sense sortida) i el Happy Days de Beckett. A més de la seva intrigant premissa, aquesta pel·lícula és notable per la vida que Teshigahara dona a les sorres sempre canviants, que gairebé es converteixen en un personatge per dret propi.
Basada en la novel·la homònima de Kõbõ Abe, guionista del film, fou premiada al festival de Cannes de 1964. El surrealisme i, de vegades, la naturalesa absurda de Suna no onna ha estat comparada amb l'existencialisme d'obres de Sartre (Sense sortida) i el Happy Days de Beckett. A més de la seva intrigant premissa, aquesta pel·lícula és notable per la vida que Teshigahara dona a les sorres sempre canviants, que gairebé es converteixen en un personatge per dret propi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)