#92 - Eye of the Devil (1966)

Sessió #92 - programada el 30/03/2014

Eye of the Devil (1966), dirigida per J. Lee Thompson, Regne Unit, 92 min.

Thriller de terror basat en la novel·la de Robin Estridge. A la Dordonya, la família de llinatge aristocràtic dels Montfaucon és propietària d'una gran explotació vitícola. Però, des de fa generacions, els seus descendents mascles semblen estar perseguits per una terrible maledicció. Moren tots de mort violenta, pel bé del poble. Catherine de Montfaucon intenta dissuadir Philippe, el seu espòs, de perpetuar aquesta destí. La sortida serà fatal, però el seu molt jove fill sembla decidit a mantenir la tradició…

#92 - Cosmopolis (2012)

Sessió #92 - programada el 30/03/2014 - Cancel·lada per qüestions logístiques

Cosmopolis (2012) de David Cronenberg, 2012, 108 min.

David Cronenberg, d'origen canadenc, director de pel·lícules com Videodrome, ExistenZ o el remake de The Fly, ens presenta aquesta adaptació de la novel·la homònima de Don DeLillo, que ens parla del col·lapse del capitalisme amb una fotografia i producció de so excel·lent. Cínica i desesperançadora, traça el perfil d'un empresari neo-con, paranoic i alienat de la realitat que l'envolta. Va ser nominada a la millor pel·lícula als festivals de Cannes i Sitges de 2012.

Argument:
El capitalisme col·lapsa, els disturbis s'escampen per Nova York. El jove multimilionari Eric Packer es passeja en limusina aliè al caos quan descobreix que el seu imperi s'ensfonsa i algú el vol assassinar.


Sessió #91 - VISKNINGAR OCH ROP (CRITS I MURMURIS)


VISKNINGAR OCH ROP (CRITS I MURMURIS) d'Ingmar Bergman, 1972, 91 min.

Crits i murmuris és una obra mestra d'Ingmar Bergman, director suec aclamat per les seves obres que exploren la naturalesa de la condició humana, tant a nivell temàtic com visual. El film fou presentat fora de competició al Festival internacional de Canes el 1973 i va rebre el Gran Premi de la Comissió superior tècnica. També va guanyar l'Òscar a la millor fotografia i fou nominat a millor pel·lícula, director i guió; entre molts altres premis i mencions que va rebre.

Argument:
Crits i murmuris és el retrat de quatre dones, reunides durant l'agonia d'una d'elles. És l'ocasió d'abordar temes essencials: la nostàlgia de la joventut, la por a viure i a morir, les relacions conjugals, però també les convencions de la moral puritana. La història se suposa en un casal a Suècia, on el color dominant és el vermell. L'ambient de porta tancada és de vegades interromput per breus imatges del camp proper.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Crits_i_murmuris (Data Consulta: 17/03/2014)




Sessió #90 - THE SKY CRAWLERS


THE SKY CRAWLERS de Mamoru Oshii, 2008, 122 min.

The Sky Crawlers és una pel·lícula d'animació japonesa de l'any 2008, dirigida per Mamoru Oshii. És una adaptació de les novel·les de Hiroshi Mori del mateix nom. El seu punt fort són unes batalles aèries molt espectaculars, animades en 3D i realitzades per l'estudi Polygon Pictures, que també va participar a l'aclamada pel·lícula Ghost in the Shell 2: Innocence, del mateix director. El film va ser guardonat als festivals de Toronto, Venècia, Sitges, Helsinki i Estocolm. (http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Sky_Crawlers)

Argument:
En un temps present alternatiu, s'ha instaurat finalment la pau. Tanmateix, per a fer possible aquest equilibri, es manté una guerra cruenta creada artificialment únicament per ser contemplada com un espectacle televisiu. Els pilots que lluiten en aquest reality show són nens immortals anomenats "Kildren". (FILMAFFINITY)




Sessió #89 - CALAMARI UNION


CALAMARI UNION d'Aki Kaurismäki, 1985, 84 min.

Calamari Union és un film surrealista de 1985, el segon llargmetratge del director finlandès Aki Kaurismäki. Es tracta d'una comèdia negra considerada un clàssic satíric de culte. Kaurismäki reprodueix el gènere americà de gàngsters i l'amaneix amb el seu humor absurd. També s'hi troben connexions amb el moviment punk finlandès.

Argument:
Calamari Union narra de forma alegòrica la història de tretze homes desesperats anomenats Frank (inspirat per Frank Armoton) i un anglès anomenat Pekka. Tots ells estan farts del clima opressiu del seu barri d'Hèlsinki, Kallio, així que decideixen emigrar a Eira, el seu somni daurat, un lloc verge on poder viure les seves vides dignament.
Aquest viatge al barri del costat, es converteix en una aventura èpica: els camarades Calamari hauran d'esquivar forces implacables mantenint-se units, anònims i inquebrantables; reptant a través de túnels subterranis i carrerons foscos amb una nit interminable com aliada; i lluitant contra la desesperació amb l'únic anhel d'arribar al seu "El Dorado".





Sessió #88 - ENTER THE VOID


ENTER THE VOID de Gaspar Noé, 2009, 155 min.

Enter the Void és un viatge psicodèlic a través de la mort, un descens a un món estrany, fosc, aterrador. L'obra de Gaspar Noé es caracteritza per la seva perversa i hipnòtica utilització del sexe i la violència. La posada en escena és un dels punts forts de la pel·lícula, com a teló de fons un Tòquio psicotrònic, al·lucinat, vist a través dels ulls (o clatell) en els diferents estats del protagonista. La càmera comença a moure's i arriba un moment que no saps com és possible que es segueixi movent, travessant parets, volant sobre els núvols, arribant a qualsevol lloc.
L'obra guanyà el premi especial del jurat al Festival de Sitges del 2009, també fou nominada a la Palma d'Or al Festival de Cannes, i rebé bones crítiques al Festival Sundance.


Argument:
L'Òscar i la seva germana Linda han arribat recentment a Tokyo per viure-hi. Ell sobreviu traficant droga, ella treballa d'stripper en un club nocturn. Durant una batussa amb la policia l'Òscar cau ferit per un tret. Encara agonitzant, el seu esperit, fidel a la promesa de no abandonar a la seva germana, rebutja abandonar el món dels vius. El seu esperit vaga ara per la ciutat i les seves visions són cada vegada més caòtiques. (FILMAFFINITY)