Sessió #29 - TWELVE AND HOLDING

De Michael Cuesta, 2006, EEUU, 90 min.

Dos hermanos gemelos, que son excelentes amigos, empiezan a despertar a la adolescencia. Son muy distintos: Rudy es deportista, valiente, carismático; Jacob, en cambio, es tímido, callado y se siente traumatizado por una señal de nacimiento en la cara. Malee, una niña precoz, hija única de una mujer que vive aislada, y Leonard, un chico que comparte con su familia el problema de la obesidad, forman el círculo de amigos de los gemelos.

Sessió #28 - BEAUTIFUL BOXER

De Ekachai Uekrongtham, 2003, Tailàndia, 118 min.

Creient que és una noia atrapada en un cos de noi, des que era un nen, Parinya Charoenphol (familiarment conegut com a Nong Toom a Tailàndia) es proposa dominar l'esport més masculí i letal: Muay Thai (kickboxing tailandès) per guanyar-se la vida i per aconseguir el seu objetiu final de feminitat total. Commovedora, divertida, amb impactants escenes de kickboxing tailandès, "Beautiful Boxer" descriu la infància de Nong Toom, la seva vida adolescent como a monjo viatger, els seus penosos dies als campaments de boxa i explosius combats a tota Tailàndia i Japó on ell venç la majoria els seus oponents.

Sessió #27 - UNDER FIRE

UNDER FIRE (Sota foc)

Dirigida per Roger Spottiswoode, 1983, EEUU, 128 min.

Centroamérica, años ochenta. Tres periodistas americanos van a Nicaragua, donde la guerrilla sandinista está a punto de derrocar al dictador Somoza, a pesar de que cuenta con la ayuda de la CIA. Russell Price (Nick Nolte) es un fotógrafo al que la periodista radiofónica Claire (Joanna Cassidy) presiona para que se involucre en la revolución. En una situación similar se encuentra otro colega de profesión (Gene Hackman). (FILMAFFINITY)

Sessió #26 - OBRINT L'ESQUERDA

De Maulets, 2009, Països Catalans, 30 min.

"Crisi. Quina crisi? Què està en crisi? I més important encara, qui pateix la crisi?
Cada dia les pantalles planes ens bombardegen amb titulars impactants sobre la borsa, els ERO’s, l’atur, l’Euríbor, la fam, la inflació, la corrupció. Però, què en treiem de tota aquesta sobreinformació?
Els mitjans de comunicació de masses, controlats pels poders fàctics, tenen com a principal premissa augmentar l’audiència. Per això mai no qüestionen les bases del sistema actual ni reflecteixen la nostra misèria més enllà de l’espectacle.
Les nostres vides ja estaven en crisi, immerses en una precarietat que sostenia el creixement econòmic i els beneficis astronòmics d’una minoria.
Nosaltres, les joves, les principals afectades per aquesta crisi, hem de ser la llavor del canvi possible i necessari. Un canvi d’arrel. Un canvi de sistema.
Cal plantejar alternatives que esquerdin el pensament únic,
cal no oblidar el llegat de lluita i resistència dels pobles del món,
cal qüestionar-se el que ens han dit que era inqüestionable,
cal obrir espais de solidaritat i rebel·lia per dibuixar nous horitzons."