Sessió #141 - INHERENT VICE

Inherent Vice (2014)
De Paul Thomas Anderson, EEUU, 148 min.

'Inherent Vice' és una adaptació de la novel·la homònima de Thomas Pynchon, ens trasllada a la Califòrnia dels anys setanta, en què l’amor lliure i les drogues no oculten la desil·lusió provocada per la pèrdua de la innocència d’una Amèrica agressiva i violenta. Política, sexe, diners, poder…, una radiografia d’un moment i d’un país amb uns intèrprets en estat de gràcia conduïts pel talent d’un director valent.

“Quart i meitat de novel·la negra clàssica –llegiu Chandler, Hammet i el pulp menys polit on the rocks– i dos dits de la seva projecció líquida en el cinema, amb la corrupció d’aigües brutes i politicastres de Chinatown i El llarg adéu en ment” (Carlos Marañón).

I aquest març 2015

Sessió #140 - FEHÉRLÓFIA

Fehérlófia (1981)
Realitzada per Marcell Jankovics i l’estudi Pannónia, Hongria, 90 minuts.

Basat en el treball de László Arany i antigues llegendes Húnniques i Àvares, Fehérlófia és un homenatge als antics pobles de l'estepa. Un film de fantasia i amb una animació psicodèlica que ens presenta a l'euga blanca com l'encarnació d'una de les tres reines alliberades pel diable. El seu fill utilitzarà els seus poders sobrehumans per combatre als dracs llegendaris i derrotar el mal.

Sessió #139 - MY WINNIPEG

My Winnipeg (2007)
Dirigida per Guy Maddin, Canadà, 80 min.

Punt mort geogràfic d'Amèrica del Nord i ciutat natal del director, Winnipeg és l'obra mestra del "docu-fantasia" de Guy Maddin: gelada, hipnòtica i misteriosa. La pel·lícula s'endinsa en "el cor del cor" del continent, evocant una ciutat tan encantadora com temible, poblada per somnàmbuls, aficionats a l'hoquei, cavalls de carreres congelats al riu... El que és real i el que és fantasia es deixa en mans de l'espectador.

Sessió #138 - MEMORIAS DEL SUBDESARROLLO

Memorias del subdesarrollo (1968)
Dirigida per Tomás Gutiérrez Alea, Cuba, 97 min. 

Inspirada en la novel·la homònima d'Edmundo Desnoes, aquesta cinta és considerada un clàssic del cinema cubà i que ens demostra com les contradiccions del burgès reflecteixen les de la societat dominada per la burgesia. La pel·lícula ofereix un monòleg interior dirigit al carrer, una història amarga que hagués estat intranscendent si no hagués tingut lloc en els dies vertiginosos de la revolució, quan totes les contradiccions estaven a flor de pell.